Cada 21 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Abraçada. Possiblement és l’acte més reconfortant per a una persona perquè ens sentim protegits, volguts, abrigallats… Us podeu imaginar el que pot significar una abraçada per a un nen, una nena o una persona que estiga en una situació de vulnerabilitat?

Totes les persones vivim dies on haguéssim preferit ni alçar-nos del llit. Les persones amb discapacitat, en moltes ocasions, continuen sentint-se discriminades per múltiples causes: no empatitzen amb ells/es, no els entenen, no es preocupen, no els pregunten què els passa i, el pitjor de tot, els assenyalen com a culpables d’unes certes situacions. La baixa autoestima, l’estrès, el nerviosisme o la irritabilitat són desencadenants després de vivenciar aquestes experiències negatives.

Personalment, no em valen les excuses de “no sé què li passa, no m’ho diu”, “sempre està enfadat/a”, “una altra vegada està amb una plorera…”. Clar que tindrem a nens i nenes, fins i tot a persones adultes amb discapacitat, que no et sàpiguen dir què els passa, què senten o què necessiten. Però és que, JO, com a persona “normativa”, sempre m’ha costat expressar els meus sentiments. No tot es redueix al col·lectiu de diversitat funcional.

Sabeu quin tipus de comunicació no verbal és únic i universal? L’abraçada. Totes les persones ho entenen per igual. I, sabeu els beneficis que té donar o rebre una abraçada?

– Genera una sensació de protecció i seguretat. Quan abraces o ens abracen amb sinceritat ens sentim “a casa”.

– Estimula l’autoestima. Es transmet afecte i suport. És una injecció de bona energia i amor.

– Aporta calma. Aquesta sensació de serenitat i pau que sentim quan estem immersos en una abraçada.

– Redueix l’estrès. El contacte físic augmenta les hormones encarregades de produir sensacions de benestar pel que afavoreix al fet que les persones siguin més felices.

– Millora l’estat d’ànim. Una bona abraçada aporta suport, comprensió i reconfortarà.

– Enforteix el vincle. Millora la relació entre les persones, construint llaços d’afecte, afecte i confiança.

Abraçar hauria de ser l’hàbit saludable més realitzat per i per a totes les persones. I, recordeu, quan ens trobem en alguna situació on el nen, la nena o la persona adulta amb discapacitat, estigui en un moment de nerviosisme: Para, mira-ho/a sense jutjar i abraça-ho/a. Només quan estigui calmat/a i senti que no passa res, podrà dir què li passa.

Com va dir Paulo Coelho: “Cada vegada que abracem a algú amb gust, guanyem un dia de vida”. Ací està la importància d’ABRAÇAR.

Laura Gutiérrez, Responsable d’Integració Social.