ARTICLE D'OPINIÓ: L'esport, empoderador natural

S’entén com a natural allò que es produeix de manera espontània, no forçada, pel normal transcórrer de la naturalesa. I això guarda estreta relació amb una de les màximes de la Fundació Cent Anys del Llevant UE Aqueixa que resa que “l’esport no és més que una excusa”.

La Fundació porta acollint des de fa més de deu anys un important nombre d’esportistes amb alguna mena de diversitat funcional, i l’objectiu perseguit amb l’oferta de les diferents seccions d’esport adaptat ha anat sempre molt més allà del merament esportiu.

Més enllà de l’evident benefici físic i mental que produeix la pràctica esportiva en qualsevol persona, l’impacte que aquesta té sobre els i les esportistes de les diferents escoles que conformen la Fundació els ha brindat una oportunitat de creixement i desenvolupament personal molt difícil d’aconseguir per altres mitjans.
D’ací la referència a l’esport com empoderador natural de les persones amb diversitat funcional.

El fet que la Fundació compte amb un elevat nombre de professionals amb àmplia formació influeix en gran manera al fet que aquest desenvolupament personal es maximitze.

Però això no seria possible sense les portes que obri l’esport per la seua pròpia naturalesa, en suposar una oferta d’activitats sanes, actives, divertides i en contacte amb altres persones. Persones que, en molts casos, solen tindre bastants interessos, necessitats i condicions en comú.

Si alguna cosa és evident és que, per a la gran majoria d’usuaris i usuàries de la Fundació, els entrenaments són un dels moments favorits de la setmana, i que la participació en campionats suposa uns dels esdeveniments de l’any. Que la convocatòria per a un d’ells és, potser, una de les il·lusions més importants que poden tindre. I ací es troba la clau de la qüestió. La motivació.

Si l’esport motiva, la persona s’esforça per aprendre a arribar al camp d’entrenament. No siga que no el puguen ajudar i no puga anar. Si l’esport motiva, la persona posa obstinació a preparar-se bé la motxilla. No siga que no puga anar equipat igual que tots els companys i companyes. Si l’esport motiva, la persona es preocupa a mantindre una bona relació amb la resta de l’equip. No siga que per no respectar-los no li convoquen per al campionat que tant anhela jugar. Si l’esport motiva, a la persona no li dol tant mantindre una dieta saludable durant la preparació o la competició. No siga que després en el partit no rendisca per no haver-se alimentat com li han recomanat els entrenadors i entrenadores.

En definitiva, la simple oferta esportiva per a les persones amb diversitat funcional ja suposa l’obertura d’un món d’oportunitats a nivell del desenvolupament d’habilitats d’autonomia personal i socials, que aporta una millora indubtable de la seua qualitat de vida. A partir d’aquesta premissa, l’esport té un potencial empoderador que, des de la Fundació, sempre s’ha entés com a prioritari. Molt per damunt dels resultats esportius.